Ars Antiqua (literalment "l'art antic") es refereix a l'estil musical que va dominar la música occidental durant els segles XII i XIII. Aquesta etapa es caracteritza per:

• Notació rítmica primitiva: En aquesta etapa, la notació musical encara era rudimentària i no permetia expressar rítmicament amb precisió les subdivisions de temps.
• Discantus i organum: Aquestes eren les primeres formes de polifonia (més d'una línia melòdica alhora) i es basaven en melodies paral·leles o organums.
• Composició sobre cantus firmus: Moltes peces d'aquesta època estaven basades en una melodia preexistent, coneguda com a cantus firmus, sobre la qual s'afegien altres línies melòdiques.
• Ritmes simples: Les peces d'aquesta època solien utilitzar ritmes simples com el mode rítmic.