Ars Nova (literalment "l'art nou") va emergir al segle XIV com una evolució de l'Ars Antiqua. Aquesta etapa es caracteritza per:

• Notació més desenvolupada: Es van desenvolupar noves notacions rítmiques, com els valors de notes més curts i la capacitat de representar subdivisions més petites de temps.
• Ritmes complexos: L'Ars Nova va introduir ritmes més complexos, com el mode de tenor i el mode d'isorritmia, que permetien un tractament més sofisticat de la durada de les notes.
• Nova polifonia: Es van desenvolupar noves formes de polifonia, com el motet i la ballada, que permetien una major llibertat en la disposició de les línies melòdiques.
• Expressió emotiva: L'Ars Nova va permetre als compositors explorar més àmpliament l'expressió emocional a través de la música, amb elements com l'ús de la dissonància controlada i la variació temàtica.